Un grup d’amics de disset anys, quatre nois i tres noies, passen un diumenge d’estiu en una caleta solitària a la costa propera a la ciutat de Palma. Després del trajecte en tren, que els porta a l’Arenal, emprenen un camí llarg per entre pins i mates, roques i paisatges rústecs, fins a arribar a la cala on havien anat altres vegades. De seguida es posen en evidència els sentiments d’uns cap als altres, emocions que expressen primordialment la seva tendència reprimida cap al sexe, comportaments neuròtics i alienants, foscos, que expressen ràpidament la seva situació sòcio-cultural, la seva pertinença a una generació perduda a causa de la brutalitat castradora del franquisme.
Aviat destaquen la Carme, jove molt atractiva, sensual, que els quatre joves desitgen; la Teresa, amb tendències lèsbiques que tindrà, sota els pins, relacions amb la Carme; en Toni, jove retret, parella de la Teresa, que només pensa a arribar a tenir un bon futur professional…; el jove aristòcrata, amic conjuntural del grup, que evoca el seu passat esponerós a través d’Ulisses, el personatge mític amb qui se sent identificat; i el jove ros, el personatge a l’entorn del qual passa a girar la història, un desconegut que s’instal·la a la caleta i per a qui la Carme engega el pick-up portàtil amb una musica que actua de reclam per al jove desconegut, com cants de sirena, el qual es llançarà al mar per tal d’atraure la Carme.
Al final de la història, un cop que el grup a tornat a la ciutat, entenem que la Carme, que ha fruït de l’amor del desconegut, sospita que al seu interior, una vida nova ha començat. El real i el desconegut, l’esperança en el futur, s’obre sobtadament, de manera que coneixem la inconsistència dels personatges que, malgrat tot, aspiren als canvis a què la societat els empeny tanmateix.