En Pau viu a la part alta de Barcelona, amb luxes i confort, i té una actitud ingènua i irresponsable enfront de la vida. Hi ha moltes coses que li agraden, però no fa res per tenir-ne cap, ja que, al capdavall, les té totes sense gaire esforços. Un dia coneix la Judit, filla d’immigrants que viu en un barri obrer de Barcelona, que li crida l’atenció pel fet que estima la música, estudia violoncel i desitja dedicar-hi la vida, amb una voluntat i unes ganes que ell no havia suposat mai. Els dos joves s’enamoren i viuen intensament el seu desig, però la realitat, les seves diferències, les seves distàncies, els fan prendre decisions dures, que no havien ni tan sols imaginat, i que els separen. La Judit, que ha quedat embarassada, vol avortar per evitar que la maternitat destrossi els seus projectes. Tots dos s’adonen que la vida no era tan fàcil com suposaven, ni que els pares siguin tots iguals, i que ni tan sols ells siguin ja el que eren. Al cap dels anys, però, quan es retroben, queda el record i un camí d’esperança; una esperança que la música embolcallarà com els nocturns han unit tantes parelles romàntiques.
