Quan comença l’estiu, en Joan arriba a casa de la seva padrina de Mallorca per passar-hi els dos mesos de vacances. Després de retrobar els amics de sempre, s’adona de dues coses que són importants per a ell: que la Caterina l’estima i que el vell Jaume, amic de la família, va desaparèixer misteriosament fa força temps i, per tant, tothom creu que ha mort.
En Joan i dos amics de la colla organitzen una excursió marítima fent windsurf a l’Estret del Temps, un indret perillós de la costa, desobeint els consells de la padrina i d’alguns companys. Els tres amics i les seves tres planxes arriben sense problemes fins al Cap de l’Estret, però un cop allà, les avingudes de les onades i el fort vent fan que en Joan perdi el control i quedi a la deriva. Amb un cop de sort, pot arribar a les roques sense estimbar-s’hi. Una veu, una corda, un personatge que udola i uns camins misteriosos el salven d’una mort segura.
Després de reflexionar-ho, dos misteris es creuen al cap d’en Joan i, finalment, relaciona la desaparició del vell Jaume amb aquella veu udolant de l’Estret del Temps. Torna a visitar la zona, però aquest cop acompanyat de la Caterina. Tal com s’havia imaginat, l’home que el va salvar és en Jaume, que fa vida retirada en aquella cova. Sense entendre’n gaire les causes, s’acomiada d’ell amb la promesa de mantenir-ne el secret. Quan s’acaba l’estiu, en Joan torna a Barcelona, on la vida continuarà un cop més. Mallorca, l’àvia, la Margarida i la resta dels amics mallorquins desapareixeran de bell nou de la seva vida, talment en Jaume, que continua existint malgrat que la gent el doni per mort.