En una vall perduda en el temps, habitada especialment per insectes, l’Escarabat es diferencia de la resta dels seus congèneres per la seva generositat i amor per la Papallona, una preciosa papallona que, a més, és presumida de no dir. L’Escarabat és lleig i va brut per la feina que fa, però toca la guitarra i canta amb un grup de jazz liderat pel Gripau, amb la qual cosa ha sabut fer-se amb l’estimació de tots i, sobretot, de la Papallona.
Tot comença quan, una nit frenètica, l’Espiadimonis, enamorat també de la Papallona, emportat per l’enveja, provoca un incendi en robar la llum d’oli que l’Escarabat transporta per fer millor la seva feina als laberints que obre sota terra. Immediatament es posen en marxa els protocols d’extinció, a càrrec del Gripau i de les granotes. Malgrat tot, l’incendi és devastador, crema i crema quarterades de bosc i conreus, de manera que els habitants de la Vall només troben seguretat a l’interior de les galeries que l’Escarabat havia obert esforçadament per tal de fer correctament la seva feina.
Finalment, la voluntat i el treball de la gent, el seu esperit de superació, fa que tots plegats aconsegueixin de passar a l’altra banda del riu i salvar-se definitivament.
Passats els anys, un renét de l’Escarabat i la Papallona explica la gesta històrica dels seus besavis i, així, ens en podem assabentar, a la vegada que penetrem en l’esperit de protecció de la natura, una tendència que mai no s’havia trencat fins a nosaltres.