Un dia, quan en Pau es desperta, es troba que té molt fred. Guaita per la finestra i s’adona que tot s’ha tornat de color blanc, com congelat, els animals, la gent…; fins i tot la família seu a la cuina sense moure’s: tots han restat blancs com la neu, freds i blancs com la neu. Convençut que ha de ser ell qui resolgui el problema, ja que només ell manté els colors i la calor al cos, surt de casa. Llavors s’adona que l’arc de Sant Martí tampoc té els colors acostumats, i que s’estén d’un costat a l’altra de la vall en una franja monocroma.
Al peu de l’arc de Sant Martí es troba amb el fullet que guarda l’¡olla plena de monedes d’or. Està desolat perquè algú la hi ha robada i, per tant, els colors no tornaran fins que algú la recuperi
En Pau fa mans i mànigues per recuperar-la, la troba i, finalment, a poc a poc, les coses tornen a la seva fesomia acolorida de sempre. I també els de casa, que no recorden res del que els ha passat, com si tot hagués estat un somni que s’hagués apoderat d’ells. Des de la finestra, en Pau observa el cel i saluda el fullet, que se’n va, un cop que la normalitat a tornat a la vall.