Una nit que la Teresa, una nena de vuit anys que s‘ha aixecat del llit per rentar-se les mans, brutes de xocolata, s’adona amb una gran sorpresa que el seu cos s’ha empetitit tant, que s’escola pel desguàs del lavabo. Sense poder-ho evitar baixa i baixa per les canonades fins que arriba a les clavegueres, que s’han convertit en un món de fantasia. Allà coneixerà tot de personatges estrafolaris, un grup de músics, el mestre Tintorer, la senyora Riera i la senyora Lluna. Amb l’ajuda d’en Lluís, un veí seu de la mateixa edat, aconseguiran de fugir de l’atac de les ferotges Cuques Molles i sortir a l’exterior. Un cop allà s’adonen que les coses no funcionen tampoc com a la realitat i, amb l’ajuda de l’Espiadimonis, volen fins al Canal, on el Gran Gripau, senyor de l’indret, que viu amb una cort molt curiosa de granotes, els ajuda a trobar la raó de tot l’encanteri que els ha conduït fins allà. Repeteixen el conjur, “Didal, didalet, didaleta”, unes paraules màgiques que els retornaran a la vida normal, amb els pares i els germans, i el record inesborrable de l’experiència viscuda.
