Res de res!

“Pregunta-ho a la pols”, de Johm Fante, és una novel·la escrita aparentment a raig fet, amb un estil directe, de frases curtes, i d’una gran eficàcia narrativa. Fante parla de l’escriptor i de la contradicció que representa haver d’imaginar històries que expliquin la realitat, a partir d’una existència que no pot anar més enllà dels llocs comuns, àrida i sense cap interès. Imaginar maneres de viure atractives,  personatges gruixuts, molsuts; trencar la frontera de les trames estereotipades, i fer saltar pels aires la mediocritat del dia a dia.

Recomano avui la novel·la de Juan Rulfo, una obra clàssica ja en la història de la literatura hispanoamericana. La seva lectura sobta quan l’has començada, per la bellesa de les imatges, i pel relatar laberíntic amb què es mou. Després, però, quan t’has avesat al ritme lent i al seu estil poètic, tot flueix com si l’aire calent del país que evoca et fregués la pell del rostre. Remarcaré els trets que més em van atraure quan la vaig llegir per primera vegada.

La novel·la de Kasuo Ishiguro té algunes qualitats que, al meu entendre, la converteixen en una de les millors obres escrites en anglès durant el segle XX, però n’hi ha una que destacaria per sobre de totes les altres: la de la discreció, una discreció pròpia del seu narrador, un majordom orgullós de la seva feina i de la noblesa de les famílies que va servir. En sóc un admirador i, des d’aquí, des de “Res de res”, penso explicar-ne els motius.