La Màlia té un gran bagul ple de nines de moltes menes, però totes mutilades; no n’hi ha cap que s’hagi salvat de la violència amb què la noia les tracta. Entre elles, s’expliquen de quina manera la Màlia les ha maltractades, sense que cap d’elles entengui els motius d’un comportament tan agressiu, despietat i malvat. Un dia, la Màlia fa que els pares li comprin una nina nova, molt especial, segons el botiguer, ja que té una pell molt sensible i unes capacitats que l’aproximen a la de les persones. Se l’endú a casa, juga amb ella, però, de sobte, li comença a tenir enveja, ràbia, odi…, fins que la llança brutalment al bagul on hi ha les altres nines que, ben aviat, seran les seves companyes.
Passats uns quants dies, la Màlia ha decidit d’intervenir quirúrgicament la Nina, la lliga a la taula i li treu els ulls. La ceguesa, doncs, s’apodera d’ella, i obliga la Nina a iniciar el camí d’aquest dur aprenentatge. A poc a poc, però, i a partir de diferents testimonis, el de les seves companyes entre ells, la Nina dedueix que la Màlia actua contra elles com a revenja per les operacions de cirurgia estètica de què va ser objecte per part dels pares per tal que s’assemblés al màxim a la filla gran, morta, que s’havia convertit en la seva preferida.
L’empatia de la Nina cap a la Màlia fa que al final, la història s’inflami amb l’acció redemptora de la maldat de la Màlia.